Dia 2. Lima - Paracas

Bon dia a tots!!!

Aquesta nit el Jordi i jo hem notat molt el canvi horari i ens hem anat despertant a varies hores... hi ha hagut un moment que s'ha aixecat i li he preguntat quina hora era i pensant que estaríem vora les 9:00 (l'hora que havíem demanat l'esmorzar, que ens el servien a l'habitació) he flipat quan m'ha dit que eren les 5:00... així doncs hem anat entre dormint i despertant-nos fins les 8:00, hora a la que ens hem aixecat per dutxar-nos i preparar-nos pel dia.

Avui no tenim res gaire planejat de turisme ja que farem servir el dia de transport per arribar a Paracas. Quan vam comprar els bitllets de l'autocar a Paracas el primer horari que ens apareixia era a les 13:30 així que durant el matí ens ho hem pres amb calma i per descansar de l'ajetreo d'ahir. Hem anat caminant fins a l'estació d'autobusos per preguntar un parell de coses, hem tret diners i hem tornat al restaurant "7 sopas" per demanar uns sanduches per dinar, que ahir els vam veure a la carta i ens vam quedar amb les ganes de demanar-los. Hem arribat a l'estació d'autobusos amb tots les motxilles i el primer que hem flipat és que tenen un servei de recollida de les motxilles grans, els hi posen una etiqueta i a tu et donen el tiquet corresponent, així ells ja s'encarreguen de carregar-les al maleter de l'autocar! hem aprofitat per dinar i a la 13:15 ja ens estaven cridant per començar a pujar. I mare meva, quins seients!! tant de bo els de l'avió d'ahir haguessin estat iguals! aquesta companyia, Cruz del Sur, és molt coneguda per la comoditat dels seus seients i del seu servei, hi ha un noi que és com els assistents de vol, passa portant-te beguda, menjar, auriculars per si vols veure pelis... però jo ben poca cosa he vist, la veritat. El recorregut durava 4 hores i crec que n'he dormit 3 i mitja! intentava no dormir-me, sempre ho intento quan vaig de viatge per intentar mirar per la finestra i veure tot lo de fora però els seients eren tan còmodes que no ho he pogut evitar! jejeje. Quan m'anava despertant anava veient un paissatge que em recordava molt a un paissatge lunar, tot ple de petites muntanyes cobertes només de sorra i cada cert temps es veien com uns intents d'urbanització, com de cases a mig construir, murs sense res a dins o fins i tot com urbanitzacions amb faroles i tot però sense cases. Tot molt extrany!

Després de 4 hores hem arribat a l'estació d'autobusos de Paracas, on ens hem emportat el primer ensurt i és que jo havia estat la última a passar a Lima i suposadament jo tenia el resguard de les maletes però no era conscient de que me l'haguessin tornat, d'haver-lo tingut a les meves mans, però tothom el tenia a la mà així que me l'havien hagut de donar... hem preguntat que què passava si no teníem el resguard i ens han dit que havíem d'esperar a que tothom agafés la seva maleta, no semblava tan greu... però mentre anava passant la gent he desmuntat la motxilla... i allà estava!!!!

Erem pràcticament els últims que quedaven per agafar les maletes i aquí ha vingut l'ensurt número 2... les motxilles del Pablo i meva estaven bé però la maleta del Jordi no hi era! en el seu lloc hi havia una maleta molt semblant però més gran i que tenia un candau diferent. Com podia ser que amb el control que tenen, posant números al resguard i tot, li haguessin donat la maleta del Jordi a algú altre??? així doncs, mentre ells dos es quedaven discutint amb els de les maletes, jo he sortit pitant a la sortida, amb una mica de sort la persona que tenia la nostra encara hi era! i efectivament, l'he trobat just quan anaven a ficar-se dins d'un taxi!!! era una noia italiana que quan ha mirat bé la maleta que portava ha esbroncat al que semblava el seu marit, i li deia que com s'havia equivocat a l'agafar la maleta i el pobre home li deia que era la que li havien donat... jo crec que en comptes de mirar el número l'home devia assenyalar la que era i el noi que les donava no s'ha mirat bé el número i li ha donat tal qual... menys mal que l'he trobat, que encara no havien marxat... i fet el canvi corresponent, ens les hem carregat i hem anat al nostre hostal... que la veritat és que deixa molt a desitjar, comparat amb ahir que era molt xulo, aquest és un autèntic desastre... primer no tenien constància de la nostra reserva, quan els hi hem ensenyat el paper de booking resulta que llavors sí que tenien constància, l'habitació és diminuta i està bruta, el wifi se'ls hi ha fet malbé (ara mateix estic escrivint a un txt. sense connexió i quan ho arreglin espero poder pujar les entrades), se sent un munt de soroll... vaja, que ens hem lluit! però bueno, no sempre es pot encertar amb això i el fet ja el fa, que és el de poder dormir! Quan hem deixat les coses hem sortit al poble a fer una reserva per demà visitar les illes Ballestas i el parc nacional, i després de preguntar a varis llocs ens hem quedat amb un que a part de que ens ho deixava més barato, l'home ens ho ha explicat tot molt bé amb fotos. A aquest home ja l'havia clitxat a l'anar cap a l'hotel, no sé perquè però m'ha donat molt bon rotllo i acostumo a tenir molt bon ull per aquestes coses! així doncs, reserva feta per demà! només ens queda sopar... li hem preguntat un lloc per sopar i quan hem arribat era el que més ple estava, això sempre és bona senyal! els nois han demanat ceviche i jo he demanat peix amb salsa i amb gambes, pop i calamar per sobre... boníssim!!!!

I ara ja estem a l'habitació, els dos nois ja estan dormint (això que són les 22:00 i ja estan dormint desde fa una estona llarga!) i jo acabant d'escriure aquestes paraules... demà serà un gran dia ple de coses xules! així que... bona nit!!!!