Dia 19. Muyuna Lodge (dia 3)

Dimecres, 22 d'Agost de 2018

Bon dia a tots!!

Avui també ens hem despertat a les 6:00 del matí i hem anat a esmorzar. Quan hem acabat l'Alberto ja ens estava esperant per la següent activitat, juntament amb les dues parelles catalanes i la parella madrilenya que van arribar ahir. La veritat és que són molt simpàtics i ens hi hem fet desseguida. De fet, nosaltres nou som els únics que estem al resort ara mateix, així que han decidit ajuntar els grups i fer l'activitat tots plegats. I què ens tocava avui? anar a veure dofins! així doncs, tots cap a la barca!! 

Pel camí hem vist tot tipus d'ocells i fins i tot hem vist un "oso perezoso" enganxat a una branca! encara segueixo flipant com s'ho fan per veure'ls... no es distingia entre les fulles i els arbres! i et diuen "està allà, segueix el punter i quan es bifurca la branca, està allà" i tot i seguir les instruccions que et donen és difícil de veure... fins que el trobes. Imagineu-vos a ells veure'ls desde la barca mirant a simple vista! tenen la vista entrenadíssima per trobar-los, a més de tenir un coneixement brutal del medi i saber quin tipus d'arbre prefereix cada animal, ja sigui pel tipus de fulla que té o pel fruit que dóna. 

Així doncs ens hem acomiadat del perezoso i en hem dirigit a una zona on hi ha unes plantes molt curioses que viuen a sobre de l'aigua i que primer treuen una flor blanca durant uns 15 dies, després es tanca de nou i a continuació la flor es transforma en una espècia de nenúfars gegants, com unes safates sobre l'aigua on van els mosquits i els ocells (com l'ocell "Jesús") van i se'ls mengen. Tot un gran cicle el d'aquesta planta.

Després de veure les plantes gegants ja ens hem dirigit cap a l'Amazones!! i allà hem pogut veure dofins tan grisos com els dofins roses típics de l'Amazones. N'hem vist molts! bé, les aletes quan sortien a respirar, però ha estat molt bonic tot plegat. 

I després de veure'ls hem navegat una mica al mig del riu i allà ens han dit que ens podíem banyar, així que... banyadors preparats i cap endins!!! ens hem pogut banyar a l'Amazones! la corrent era forta i se'ns emportava una mica, però ens han anat acompanyant amb la barca sense el motor, fent servir els rems. Quan ens hem cansat, hem pujat i hem tornat per poder dinar. 

Allà hem començat a parlar més amb la parella catalana que és més jove, el Jordi i la Marta (l'altre parella catalana i la madrilenya van juntes i amb ells es van conèixer al barco venint cap a les cabanes) i són molt macos, la veritat, hem estat parlant de tot en general i al final se'ns ha passat el temps volant, tant que gairebé era l'hora de la següent activitat!! jejeje. 

El Pablo ha preferit quedar-se a l'habitació perquè està una mica agafat del coll i volia descansar, així que el Jordi i jo hem anat amb l'Alberto a buscar l'ocell prehistòric (li ha donat un nom però no el recordo... era com li diuen a nivell local i fa referència al soroll que fa). Ens han portat en barca fins a un llac i allà hi havia una illa on després d'una mitja hora de caminar per fi els hem trobat! n'hi havia un munt i a l'apropar-nos han començat a volar, i les ales són vermelles per dins!! són unes aus molt grans amb una cresta formada de varies plomes... quins ocells més bonics! i fan un soroll molt característic que serveix per avisar-se entre ells d'un possible perill, que en aquest cas erem nosaltres! l'Alberto ens ha explicat que les cries neixen amb una espècie d'espolons a les ales quan encara no tenen plomes i tenen unes potes amb unes ungles molt fortes. Llavors si estan als arbres i hi ha algun tipus de perill (encara no volen) els pares les llencen a l'aigua del riu i saben bucejar!!! i després, quan ja ha passat el perill, poden tornar a pujar als arbres fent servir les ungles de les potes i els espolons de les ales, i van trepant l'arbre... interessant oi? quins bitxos més bonics i curiosos!

 

Després hem tornat a la barca i l'Alberto ens ha volgut ensenyar un niu de micos però quan l'ha anat a buscar ja no hi era, ens ha explicat que hi havia un cartell que posava que se l'havien emportat per protegir-lo. Així doncs hem tornat a les cabanes, hem sopat i després de sopar hem fet la última activitat del dia... l'Alberto ens ha portat amb la canoa una mica més enllà del lodge per poder escoltar el soroll de la selva... al·lucinant!!! quantíssima vida que hi ha!!! i ens ha estat explicant quin soroll feia cada animal... en sap moltíssim aquest home, quina sort hem tingut de tenir-lo de guia!!! 

I així s'ha acabat el nostre dia... demà una mica més de selva i ja tornem a Lima...

PD. L'Alberto ens ha explicat que porta 40 anys fent de guia turísitic a la zona i per tant és normalíssim que en sàpiga moltíssim, però no ens deixa de sorpendre (al menys a mi) que a part de que trobi animals on tu no veus absolutament res (i a vegades ni amb els binocles) de sobte et digui "aquest animal ara farà no sé què" i dos segons més tard ho faci... ens ho ha fet un  munt de vegades durant aquests dies i si ell et deia que l'ocell cantaria una altra vegada o que el ratolí baixaria de la branca inmediatament ho feien... molt sorprenent, la veritat. 

PD2. Una història que ens ha explicat l'Alberto: la de l'ocell "aymama", que és un dels que hem sentit aquesta nit... la història comença com la de Hansel i Grettel però en peruà, i diu que hi havia una familia que tenia 18 fills i els pares van decidir que es desfarien dels dos més petits, un nen i una nena, deixant-los al bosc. Els nens ho van sentir i van decidir agafar blat de moro per anar marcant el camí mentre els pares els anaven perdent pel bosc. Però quan els van deixar els pares van veure que el blat havia desaparegut, algun ocell se l'havia menjat. Així doncs els nens es van espantar molt i van començar a plorar i plorar, amb un plor molt trist i un àngel els va escoltar. L'àngel va baixar i al veure lo tristos que estaven els nens va decidir convertir-los en ocells, en aymamas, i és per això que aquest ocell té un cant molt trist, com si estigués plorant. 

PD3. L'Alberto ens ha explicat que tenen el que tenen al Yuanaco perquè quan van venir els apoderats fusters i pesquers de la zona ells es van negar a que poguessin saquejar les seves terres i les van defensar com van poder, fent servir rems o el que tenien a mà, per tal de que no poguessin passar i destruir el seu hàbitat... si hem pogut gaudir aquests dies de tota la diversitat de la selva és perquè ells ho van protegir! després d'això, les autoritats locals els hi van donar les terres per a que les poguessin defensar... sent un poble unit i lluitant per una bona causa es poden aconseguir moltes coses!!