Dia 17. Iquitos y Muyuna Lodge (día 1)

Dilluns, 20 d'Agost de 2018

Hola a tots!

En el passat episodi ens havíem quedat a l'aeroport de Lima amb uns nous bitllets que ens feien haver de tornar a Cuzco, com al parxís quan se't mengen una peça i has de tornar a la casella de sortida... jejeje. Com us explicava el Pablo vam sortir de l'aeroport de Cuzco cap a Lima, ens van desviar a l'aeroport de Trujillo i vam acabar arribant a Lima quan van poder treure l'avió que havia hagut de fer un aterratge d'emergència a l'aeroport de Lima. I hem hagut d'esperar fins a les 5:30 del matí a l'aeroport, menjant algo, intentant dormir (impossible!) i rodejats de gent que estava dormint per terra perquè segurament els hi havia passat algo semblant a nosaltres. 

Foto de la segona vegada que vam embarcar a Cusco

A les 5:30 començava el nostre embarque cap a Cuzco (en sèrio???) i quan hem arribat ens han dit que l'avió que ens havia de portar a Iquitos era el mateix en el que estàvem però que havíem de sortir completament de l'aeroport per tornar a entrar i embarcar... quines coses... així doncs hem hagut de tornar a passar el control de seguretat i per sort hem anat força ràpid, perquè la gent ja estava fent cua per entrar a l'avió. El vol ha durat una hora i 45 minuts i joel vaig passar molt nerviosa... el nostre problema és que teníem una reserva per anar a un hotel de cabanes al mig del no res a l'Amazones i a les 9:00 del matí ens havien d'estar recollint a l'hotel d'Iquitos (al que òbviament no vam arribar mai...) per agafar una barca a les 9:30. Però nosaltres arribaríem a les 10:30 a l'aeroport, i amb una mica de sort a les 11:00 estàvem fora de l'aeroport amb les maletes, així que no ens donava temps a arribar a l'hora. Amb el poc internet que vam tenir (en sèrio només mitja hora? a més l'aeroport de Lima no deixa tenir internet a les botigues i restaurants, així que mitja hora i llestos...) vaig poder mig avisar a la noia de l'hotel de cabanes del que estava passant, resant per a que s'enviessin els mails a mesura que anàvem tenint més informació... per sort, li vaig poder enviar el mail amb el número de vol nou i preguntant-li si podien venir a buscar-nos a l'aeroport per veure si hi podríem anar o no aquell mateix dia... amb el mail enviat només podíem esperar a veure què passava. Els nois em van ajudar molt perquè estava xof, em feia molta ràbia que després de 6 mesos contactant amb aquest hotel, mails amunt i avall, haguéssim de perdre la reserva en l'últim moment i la barca ja hagués marxat... així doncs, amb els dubtes al cap vam sortir, buscant un cartell que posés el nostre nom... i allà estava!!!! no sabeu l'alegria que ens va donar!!! els mails havien arribat i la noia havia pogut coordinar que ens vinguessin a buscar a l'aeroport, i per sort, avui no tenien ningú més per a portar a l'hotel i la barca ens estava esperant a nosaltres!!!! tenim la flor al cul!! hem anat a l'agència, hem deixat les motxilles grosses (només podem anar amb una petita pels 4 dies), ens han donat unes botes d'aigua del nostre número i cap al moll hi falta gent! Allà ens estava esperant una barca que ens havia de portar fins a l'hotel de cabanetes. Han estat 3 hores de camí per l'Amazones durant les quals hem pogut anar mirant el paissatge, arbres, la gent de les altres barques... i també hem dormit, ja que amb la tonteria feia moltes hores que no podíem fer-ho. 

A l'arribar a l'hotel... hem flipat!!! és com massa per nosaltres! jejejeje. El primer que han fet és donar-nos de menjar, i tenen un parell de persones per servir-te i explicar-te què és el menjar ( 0_0 ), sempre tenen fruita fresca, cafè, tè i varies coses més per a que agafis quan vulguis, hi ha un timbret d'aquests de taula (com els dels hotels antics) per cridar a algú si vols algo que no tenen per allà... ja us dic, massa per nosaltres! no estem acostumats a aquestes coses!! jejeje. I la cabana... què dir de la cabana! és xulíssima!!!! té 4 llits grans, el lavabo és enorme i molt maco (i no ho dic perquè vinguem dels lavabos del camino inca! jeje) i cada cabana té una terrasseta amb un parell d'hamaques penjades i cadires! m'encanta aquest lloc!!!

Quan hem deixat les coses a la cabana hem tornat al menjador on ja ens estava esperant el nostre guia, l'Alberto, i una familia de Castelló amb la que avui i demà compartirem guia. Ens hem posat les botes d'aigua i vinga, a passejar per la selva! ens ha portat per uns camins que estaven totalment embarrats (ara entenem perfectament el tema de les botes) i ens ha ensenyat tot tipus de plantes, arbres, hem vist algun mico, termiters enormes, formigues gegants, ens ha explicat alguns tipus de medicines que fan servir la gent de la selva i d'on les treuen... super interessant tot plegat! l'Alberto és un crack!!! la caminata ha durat un parell d'horetes i al tornar l'Alberto ens ha dit que quedava poqueta estona per la posta del sol. Els nois han dit que no podien més i que no hi volien anar, així que jo me n'he anat cap a les barquetes i juntament amb la familia de Castelló i una parella d'argentins ens han portat pel riu fins a una zona on hem pogut veure una posta de sol molt bonica... a més, pel camí hem vist un munt d'ocells, unes poquetes cases a la vorera del riu amb la gent que hi viu, molts d'ells s'estaven dutxant, és a dir, anaven al riu amb cubells i se'ls tiraven per sobre. Hi havia nens i nenes ajudant als seus germans més petits a dutxar-se... 

Hem tornat a les cabanes per anar a sopar i l'Alberto ens ha dit que teníem programada una caminata nocturna per la selva, així que després de sopar, ens hem tornat a calçar les botes i a caminar! hem vist una granota del tamany d'un conill petit, un munt de micos nocturns, escorpins i fins i tot una taràntula! (per sort ens ha dit que era de tamany mitjà, perquè era enorme!).

I ara sí que després d'estar gairebé 23 hores sense dormir (al menys no en condicions...), ens estirem al llit... si us plau, quin llit! en vull un així a casa, és comodíssim!!! a dormir!!

PD. És molt curiosa la manera de posar noms als animals de manera local. Moltes vegades el nom local dels animals és pel propi soroll que fan, així doncs trobem un ratolí que es diu conocono, perquè va fent coco o conoco (diuen que pots parlar amb ell i et contesta a les preguntes, si et diu coco la resposta és "no" i cococo és "sí", així que a veure si li preguntem alguna cosa! jeje). I hi ha un ocell que es diu tiuai perquè aquest és el soroll que va fent... molt graciós!